Mont-roig del Camp
Pàgina dedicada a la vila de Mont-roig del Camp (Baix Camp)
Benvinguts
Localització
geogràfica
Vistes
Història
Festes
Galeria
de fotogr. antigues
Els
autors, Agraiments,...
Mapes
Telèfons
d'interès
Anecdotari
La
Mare de Déu de la Roca
Joan
Miró
En aquesta pàgina us volem acostar al nostre municipi,
la seva història, les seves tradicions, i als seus paisatges.
| El terme de Mont-roig és un dels
més extensos del Baix Camp ocupa 63,69 km2entre
el riu de Llastres, les serres de Colldejou i Llaberia i la riera de Riudecanyes
i el mar, vora la qual té vuit km de costa plana i arenosa que ha
facilitat el turístic amb l'aparició
de càmpings, apartaments i hotels,...
La façana marítima, d'orientació NE-SW, s'inicia a la punta de Riudecanyes i es continua per la platja de Rifà, la punta de Porquerola, la platja dels Penyals i la punta dels Penyals, on comença un sector rocallós on s'obre Cala Bot; finalment l'arenosa Cala Figuera es prolonga fins a arribar a la punta de Riu de Llastres, fita SW del terme, vora l'Hospitalet de l'Infant, ja del terme de Vandellòs. El terme de Mont-roig és en general pla, comprès entre la riera de Riudecanyes a llevant, límit amb Cambrils de Mar i Montbrió del Camp; el barranc de l'Olivera fa, en part, al seu curs alt, la partió NE amb els termes de Riudecanyes i de Vilanova d'Escornalbou, penetra al terme i desguassa a la riera de Riudecanyes per la dreta; pel NW les Roques de Maseres (395 m), contrafort SE de la serra de Colldejou, i la serra de la Pedrera (285 m) i la Muntanya Blanca (428 m), estreps orientals de la serra de Llaberia, el separen de Vilanova d'Escornalbou (N), Colldejou (NW) Pratdip (W). El límit W segueix després, en direcció N-S, el raiguer del puig de Cabrafiga, aquest ja dins Pratdip, fins a enllaçar amb el riu de llastres, el curs del qual separa el terme de Mont-roig, pel SW, del de Vandellòs, fins a la mar.   Drenen el terme, en general pla, a més dels
cursos ja esmentats, els barrancs o torrents, de direcció paral·lela,
de la Pixerota, aigua amar a la punta homònima; de que, davallant
de la serra de Colldejou, penetra al terme entre la serra de la Pedrera
i les Roques de Maseres i desaigua al bell mig de la platja de Rifà.
Semblantment el de Porquerola que drena els vessants W de la
S'encreuen a la vila de Mont-roig la carretera de Reus al coll de Fatxes, que travessa el terme de NE a SW, amb la de Colldejou a la costa, que ho fa de NW a SE; aquí enllaça amb la N-340 de Barcelona a València, que travessa el sector meridional del terme paral·lela a la costa. Entre aquesta i la mar hi ha la línia del ferrocarril de Barcelona a Tortosa i València, que té l'estació (baixador ) de Mont-roig prop de la platja de Rifà. Més a l'interior discorre l'autopista de Barcelona a València, que no té, però, cap sortida dins el terme; les més pròximes són a Cambrils i l'Hospitalet de l'Infant. La meitat del terme és ocupada per terres de pasturatge, garriga i bosc. En el secà predomina el conreu de les oliveres, i els garrofers, el regadiu és en constant expansió: ha passat de 529 ha el 1975 a 1 210 el 1980, mentre que el secà és en regressió: ha passat en les mateixes dates de 3 027 ha a 1 847 Per als regadius, s'utilitzen essencialment aigües subterrànies, especialment a la zona limítrofa amb la riera de Riudecanyes. L'agricultura, malgrat l'augment considerable del turisme, continua essent la base de l'economia del poble. |
|
una obra que els autors us recomanem per a conèixer bé tots els racons i raconets de Catalunya |
| La primera referència documental
es troba en la carta de donació del Camp de Tarragona atorgada per
Ramon Berenguer III el 23 de gener de 1118 a favor del bisbe sant Oleguer,
on es dona com a fita meridional del territori cedit, «ipsi fines
per Montem Rubeum». El 1158 és citat també com
a llindar del terme d'Alforja; cap al 1165 surt ja esmentat com a poble,
amb referència explícita al seu castell, en la donació
d'Escornalbou a Joan de Sant Boi. El 13 d'agost de 1180 l'arquebisbe Berenguer
de Vilademuts, amb el consentiment d ' Alfons I i de Bertran de Castellet
i de la seva dona Guilleuma, atorgava la carta de població del terme
cedint als seus pobladors les cases, les terres conreades o ermes i els
emprius d' aigües, llenyes i pastures a canvi d'un cens damunt el
gra i la vinya. Els donants es reservaven el monopoli del forn del pa i
la ferreria alliberant els pobladors de tota altra servitud o usatge. Per
la seva magnanimitat la carta sembla situable dins la voluntat expressada
aquells anys de fer efectiva la repoblació de la part meridional
del Camp. Es de notar que el terme arribava ja fins al coll de Balaguer.
Part del terme es trobava en la zona de fricció entre la mitra i els Castellvell, després Entença, senyors de part del Camp i del Priorat. Potser per ajudar a evitar friccions, delimitant millor les senyories, el setembre de 1181 Alfons I cedí al bisbe tots els seus drets damunt el castell i el 1185, dona a l'església de. Santa Tecla de Tarragona els seus drets damunt la vila, reservant-se només la meitat de les rendes. Temps després traspassà la meitat reservada, o bé la totalitat revocant la primera cessió, a la seva muller Sança. El fet provoca un plet entre l'arquebisbe Ramon de Castellterçol i la reina Sança ja vídua, fins que la concòrdia de 1198 reconegué a la reina el domini damunt Mont-roig i el del bisbe damunt l'Albiol i la Riba. En morir la reina Sança cedí els seus drets a la mitra. El 1302 Jaume II aconseguí de reduir les diferencies de la mitra i els Castellvell per una solució arbitral donada el 1305, en la qual s'establia que la Plana, la zona en litigi, era dels Castellvell però en feu de 1' arquebisbe, que era el jutge en última instància i que l'església que s'hi construís fóra sufragània de la de Mont-roig. D'altra banda, des del primer moment part del terme, almenys la partida de les Clotes, es considerà integrada en els emprius de Siurana, motiu pel qual la gent de la baronia d'Escornalbou hi Podien anar a fer pasturar llurs ramats sense pagar cap dret. La butlla de Celestí III del 1194 esmenta ja l'església del castell de Mont-roig. En el moment de la repoblació el primer castlà fou Bertran de Castellet. El castell de Mont-roig ben aviat deixà de ser utilitzat com a casa forta i el poble l’utilitzà com a casa del consell fins al segle XV. A partir del 1530 es començà a urbanitzar la fortalesa. El castell fou enderrocat per bastir-hi l'església nova, i en desaparegueren els darrers rastres el 1803. El 1294 l'arquebisbe permutà tots els seus drets damunt Mont-roig, tret de la jurisdicció, amb altres del paborde, i el 1391 comprà a Joan I tots els drets que hi tenia la corona. El consell de la vila aconseguí diversos privilegis. Un dels més importants fou l'autorització de 1345 d'aixecar forques i de l'exercici de la jurisdicció civil i criminal pels batlles, que concediren el bisbe i el rei. El 1404 hi havia tres batlles: un de reial, un de l'arquebisbe i un del paborde. En extingir-se aquesta canongia el 1410 els drets de Mont-roig passaren al canonge hospitaler.  |
|
una obra que els autors us recomanem per a conèixer bé tots els racons i raconets de Catalunya |
Festes i tradicions del nostre Poble
Fira de Mont-roig 1999
Nits Cristall Miami Platja
1999
en preparació
Festes de la Mare de Déu de la Roca
Festa Major
Localització
geogràfica
En Preparació
Mapa de les Platges
Localització
geogràfica
Tornar a l'inici
Localització
geogràfica
Tornar a l'inici
Tornar a l'inici
Miami Platja
Urbanitzacions
El dia en que Joan Miró fou nomenat pel consistori
municipal fill predilecte de Mont-roig, va descobrir-se una placa, que
encara hi és avui en dia, amb el seu nom a l'antiga plaça
del campanar ( Castelar ). El qui va pensar en el cordó que descobria
la placa va prendre la mida pensant en un home de mitjana estatura, però
Joan Miró era més aviat baix i la seva edat feia que el problema
d'arribar a la corda s'agreugés. Després d'alguna temptativa
infructuosa de fer que l'homenatjat arribés al cap de la corda,
l'unica alternativa fou que el braç de l'alcalde fes de perllongació
del cordó i així estirant dels bíceps del batlle Joan
Miró pogué descobrir la placa, entre els aplaudiments de
la mai tant concorreguda plaça que des d'aleshores porta el nom
del qui vení a Mont-roig a curar una malaltia i va esdevenir
Mont-roigenc.
En aquesta secció hi tenen cabuda les anècdotes que hem
viscut dintre de la Vila, narrades pels qui les varen presenciar, o que
la tradició oral, en els més antics, ha mantingut fins avui.
Índex
El Cordó Massa Curt
Oficina d'informació i turisme tel. 977 17 94 68 Fax. 977 17 95 45
Ajuntament de Mont-roig
Mont-roig tel 977 83 70
05
977 83 71 29
977 83 77 54
977 83 70 38
977 83 71 26
Fax 977 83 80 89
Miami Platja tel 977 17 04 40
Fax 977 17 07 28
La idea de fer una pàgina Web de Mont-roig sorgí en una conversa informal un divendres per la tarda de divendres del 1999, ens vàrem engrescar i després d'una tarda a la biblioteca ja teniem pensada l'estructura de la pàgina. El següent fou trobar fotografies, editar el text, composar la pàgina i Ja Som Aquí.
Desitjariem la col·laboració
de tots els Mont-roigencs ( Xuts ) i Mont-roigòfils; si teniu fotografies
antigues que volgueu donar a conèixer, rondalles, anècdotes,
rectificar errors de la pàgina, crítiques, suggeriments,
felicitacions ( no gaires, si no ens ho creurem massa i després
no hi haurà qui ens aguanti), ... Envieu-nos-ho a la següent
adreça adamarag@yahoo.com
Autors
Sònia
Piñol
Adam Aragonès
Col·laboradors
Agraïments de tot cor a
Vicens Toda,
per deixar-nos unes fotografies antigues per a l'obra de teatre La Verge
de la Roca, i que hem reproduït a la galeria.
Carlos Toda,
fill del Vicens, per encarregar-se de la copia i reproducció de
les fotografies de la galeria.
Cristina Aragonès,
per tota la informació que ens ha facilitat sobre Mont-roig.
Magdalena
Gonzàlez, per facilitar-nos la fotografia de la imatge de l'antiga
Mare de Déu de la Roca; juntament amb la seva neta Eugènia
Roigé per encarregar-se de la copia i reproducció de la fotografia.
Xavier Llorens,
per l'assessorament sobre la ubicació del lloc Web i la valuosa
informació sobre HTML que ens ha donat.
Jordi Grifoll,
per l'assesorament sobre mapes html i sobre el domini http2.
J. Martí
Rom, per ser una font d'inspiració i probar la pàgina de
dalt a baix.
Biblioteca
Joan Miró de Mont-roig, per les facilitats donades en la documentació,
atenció, i facilitats donades per a poder visitar la pàgina.
Molts Petons a la Roca Bargalló i a la Marta Font
i una forta abraçada al Jordi Sabater . Sense el seu entusiasme
en el projecte mai no ens n'hauriem sortit!
Els continguts de totes les seccions s'han d'acabar i ampliar.
